Montse Torné – My EVS in Poland!
A story by: Montse Torné
Country of origin: Catalonia (Spain); Destination country: Poland
Type of Mobility: European Voluntary Service (EVS)
I decided to become a volunteer because I liked very much my Hosting Organization project, but also because I was looking forward to discover a country I didn’t know so much about.
The tasks in the association included a high contact with the local community. Among other things, I was teaching Spanish, organizing cultural evenings and workshops, joining international campaigns for gender equality and helping the association organizing congresses and seminars. Thanks to that I could develop my organizational and communicative skills.
As a country, I was very impressed by Poland: they’ve had a very dramatic history and now they’re finally stepping forward. They are receiving more and more people to work or study there every time; this is a new phenomenon and that’s why foreigners are treated with lots of attention and respect.
At the beginning, the linguistic barrier and the cold weather were challenging for me, yet I slowly learned Polish and got used to the weather.
Along my experience I found ironic being there, at the most injured country by the Second World War, thanks to Europe’s post-war will of living in peace. In that sense, this experience made me feel European and believe its worth to keep on promoting EU’s values. Long life to EVS!
Original version: Catalan
Vaig decidir fer un voluntariat europeu perquè el projecte de la meva associació d’acollida m’atreia molt, però també perquè tenia ganes de descobrir un país del que sabia ben poc.
Les tasques a l’associació implicaven un alt contacte amb la comunitat local. Entre d’altres coses impartia classes de castellà, organitzavem tardes culturals i tallers, ens sumavem a campanyes internacionals per la igualtat de gènere i ajudavem a la nostra associació a organitzar congressos i seminaris. Gràcies a això vaig poder desenvolupar les meves habilitats organitzatives i comunicatives.
Com a país, Polònia em va impressionar: ha tingut una història molt dramàtica i ara, per fi, se n’estan ensortint. Cada cop és més la gent que hi va a treballar o a estudiar; aquest és un fenòmen nou i, per això, els foranis són tractats amb molta atenció i respecte.
La barrera lingüística i el fred van ser els principals obstacles a superar. Poc a poc, però, vaig anar aprenent polonès i acostumant-me al fred.
Al llarg de la meva experiència em semblava irònic pensar que jo era allà, al país més perjudicat per la Segona Guerra Mundial, gràcies a la voluntat de l’Europa de post-guerra de viure pau. En aquest sentit, el voluntariat m’ha servit per sentir-me més europea i creure que val la pena seguir fomentant els valors de la UE. Llarga vida al SVE!
